L'espai i el temps en Educació Infantil

En classes anteriors ja vàrem veure que els nens no entren en aquesta tapa com “una taula blanca” sinó que ja tenen una visió pròpia del món. Aquest es pot veure des de diverses perspectives, cosa que hem recorda quan vaig baixar les escales, durant la gimcana, a la gatzoneta, a quatre grapes,... Veia les coses de diferent manera i em va fer pensar en un nen de mesos que va gatejant pel terra. Com deu veure el món?

Us preguntareu on vull anar a parar amb tot això, doncs que els nens han d’aprendre a situar-se en el espai, a orientar-se ells mateixos, als altres i a altres objectes. Per tots aquests aspectes vàrem tractar diferents categories que podríem treballar per ajudar al nen a orientar-se, per exemple, la lateralitat, la profunditat i l’anterioritat.

Pel que a l’espai cal afegir que també s’han de treballar les distàncies,les mesures, però no amb objectes que no puguin percebre ells, sinó amb coses més properes i potenciant en tot moment, la zona de desenvolupament proper.

El temps és més complicat, des del meu punt de vista, que l’espai, ja que és totalment subjectiu i costa més de marcar certs marcs. Tot i així podríem treballar-lo de tres maneres: el temps viscut, el social i l’històric.  Pel que fa al temps viscut es pot treballar amb fotografies de quan ells eren més petits,  el temps social, observant totes les imatges simultànies que passen al seu voltant i el temps històric  qüestionant-los com haurien viscut ells en altres circumstàncies, per exemple en un altre país o època. 

“Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”

Aquest fragment de la cançó de Moving de Macaco m’ha transmès diferents idees.  Algunes estan connectades totalment amb la matèria i d’altres no tant, però voldria comentar-les.

- Una de les maneres per solucionar un conflicte és buscar el seu origen per poder entendre’l millor i avançar cap a una bona solució.

- Conèixer l’origen de la vida, com vàrem ser fa molts anys, quina és la nostra història o quins van ser els nostres avantpassats són aspectes que ens ajudaran a saber-ne més de com som, què es va fer en un passat i què es pot millorar o evitar en un futur. Això és el que estem duent a terme els futurs educadors: Deixem de banda moltes de les metodologies emprades antigament, com seria l’ús excessiu de les fitxes i ens basem més en l’experimentació i en activitats dinàmiques.

-Si partim dels coneixements i de l’experiència pròpia de cada infant ens podrem ensenyar-los  nous coneixements, tenint en compte  les seves necessitats i intentant adaptar l’aula a diferents nivells d’adquisició.

Com connectar el fer i el pensar en Educació Infantil?

Prèviament a justificar com connectar aquest fer i pensar, faig una petita introducció.

El fer és actuar, experimentar, manipular i el pensar és la manera de raonar, tal i com diu al article dels éssers vius. Aleshores, si ens situem en aquesta etapa de l'educació, ens centrem en el procés d'ensenyament-aprenentatge, anomenat descobriment de nous coneixements i enfocat cap al procés de construcció de coneixements. Per tant, ens trobem en una etapa, en que els nens practiquen constantment el fer i a partir d'aquest adquireixen nous aprenentatges, la qual cosa no vol dir que siguin “blancs”, com ja sabem tenen uns coneixements previs, dels quals parteixen, potser no ho fan quan tenen menys d'un any, però si posteriorment.

Aquest és un clar exemple de com és connecten el fer i el pensar i com a futures mestres hem de potenciar que aquest fer vagi en gran part, acompanyat del pensar, tot i que hi ha accions, com menjar, que acaben sent tan automàtiques que no pensem ni quan les estem fent.

“El pensar és tan important com el fer, viure una experiència no és suficient per aprendre.”