L'espai i el temps en Educació Infantil

En classes anteriors ja vàrem veure que els nens no entren en aquesta tapa com “una taula blanca” sinó que ja tenen una visió pròpia del món. Aquest es pot veure des de diverses perspectives, cosa que hem recorda quan vaig baixar les escales, durant la gimcana, a la gatzoneta, a quatre grapes,... Veia les coses de diferent manera i em va fer pensar en un nen de mesos que va gatejant pel terra. Com deu veure el món?

Us preguntareu on vull anar a parar amb tot això, doncs que els nens han d’aprendre a situar-se en el espai, a orientar-se ells mateixos, als altres i a altres objectes. Per tots aquests aspectes vàrem tractar diferents categories que podríem treballar per ajudar al nen a orientar-se, per exemple, la lateralitat, la profunditat i l’anterioritat.

Pel que a l’espai cal afegir que també s’han de treballar les distàncies,les mesures, però no amb objectes que no puguin percebre ells, sinó amb coses més properes i potenciant en tot moment, la zona de desenvolupament proper.

El temps és més complicat, des del meu punt de vista, que l’espai, ja que és totalment subjectiu i costa més de marcar certs marcs. Tot i així podríem treballar-lo de tres maneres: el temps viscut, el social i l’històric.  Pel que fa al temps viscut es pot treballar amb fotografies de quan ells eren més petits,  el temps social, observant totes les imatges simultànies que passen al seu voltant i el temps històric  qüestionant-los com haurien viscut ells en altres circumstàncies, per exemple en un altre país o època. 

“Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”

Aquest fragment de la cançó de Moving de Macaco m’ha transmès diferents idees.  Algunes estan connectades totalment amb la matèria i d’altres no tant, però voldria comentar-les.

- Una de les maneres per solucionar un conflicte és buscar el seu origen per poder entendre’l millor i avançar cap a una bona solució.

- Conèixer l’origen de la vida, com vàrem ser fa molts anys, quina és la nostra història o quins van ser els nostres avantpassats són aspectes que ens ajudaran a saber-ne més de com som, què es va fer en un passat i què es pot millorar o evitar en un futur. Això és el que estem duent a terme els futurs educadors: Deixem de banda moltes de les metodologies emprades antigament, com seria l’ús excessiu de les fitxes i ens basem més en l’experimentació i en activitats dinàmiques.

-Si partim dels coneixements i de l’experiència pròpia de cada infant ens podrem ensenyar-los  nous coneixements, tenint en compte  les seves necessitats i intentant adaptar l’aula a diferents nivells d’adquisició.

Com connectar el fer i el pensar en Educació Infantil?

Prèviament a justificar com connectar aquest fer i pensar, faig una petita introducció.

El fer és actuar, experimentar, manipular i el pensar és la manera de raonar, tal i com diu al article dels éssers vius. Aleshores, si ens situem en aquesta etapa de l'educació, ens centrem en el procés d'ensenyament-aprenentatge, anomenat descobriment de nous coneixements i enfocat cap al procés de construcció de coneixements. Per tant, ens trobem en una etapa, en que els nens practiquen constantment el fer i a partir d'aquest adquireixen nous aprenentatges, la qual cosa no vol dir que siguin “blancs”, com ja sabem tenen uns coneixements previs, dels quals parteixen, potser no ho fan quan tenen menys d'un any, però si posteriorment.

Aquest és un clar exemple de com és connecten el fer i el pensar i com a futures mestres hem de potenciar que aquest fer vagi en gran part, acompanyat del pensar, tot i que hi ha accions, com menjar, que acaben sent tan automàtiques que no pensem ni quan les estem fent.

“El pensar és tan important com el fer, viure una experiència no és suficient per aprendre.”

Connectar la conferència, realitzada per Rosa Maria, amb l’insecte pal

Just començar la conferència, en veure el títol ja vaig pensar, educació per a la sostenibilitat té molta relació amb la cura del medi i jo estic cuidant d’un insecte pal, per tant, hi ha un aspecte en relació la cura.

A mesura que la Rosa Maria anava avançant, va explicar la dinàmica d’acció educativa i un altre cop vaig veure relació amb l’insecte pal, perquè en aquesta dinàmica el professorat té uns coneixements, un saber fer,ser i estar, i unes estratègies i un alumnat a qui transmet tota una sèrie de continguts. Doncs, amb l’insecte pal jo parteixo dels coneixements que sé com a ésser viu que és i utilitzo una sèrie d’estratègies per netejar-lo, alimentar-lo i cuidar-lo.

Posteriorment ens va fer saber que a les escoles bressol es treballa amb futurs ciutadans que puguin participar en un futur. Amb l’insecte pal estic treballant amb un ésser viu, el cuido, l’observo i investigo quines necessitats té i intento cobrir-les. Aquesta és una de les tasques principals en l’escola bressol, sobretot en el procés d’acollida, on els infants no venen “blancs” sinó venen amb una motxilla plena de coneixements, experiències, de les quals com a mestres hem de tenir en compte per començar a treballar. I també, paral•lelament com l’insecte pal, cobrir les necessitats dels infants, sobretot en els dos primers cursos.

En conclusió, cuidar un insecte pal és un dels molts aspectes, que poden estar dins de l’educació per a la sostenibilitat.

Què he après de cada una de les sessions magistrals (Coneixement del Medi Social)

Vàrem començar aquesta assignatura parlant de la societat en la que vivim avui en dia. Una societat que pertany a un món complex, és a dir, que està en xarxa i on tot està interrelacionat. Vàrem cercar imatges, vídeos,cites,... que transmetessin la nostra visió del món, ja que el món pot ser percebut de moltes maneres diferents, depenent de qui l’interpreti. Jo vaig definir el món com un espai en que tots som persones, però som diferents.

Com a futures mestres és bo saber quina és la visió del món dels nostres alumnes, conèixer quins valors ètics tenen. D’aquesta manera estarem buscant la zona de desenvolupament pròxim, és a dir, els coneixements que ja tenen per construir-ne de nous. Aleshores, en relació a l’article “Les finalitats de les ciències socials...” davant una societat plena de desigualtats, haurem de transmetre valors ètics com: Respectar la dignitat de si mateix i dels altres, educar en la participació, identificar, comprendre i valorar els caràcters distintius i plurals de les comunitats i conservar i valorar l’herència natural i cultural que hem rebut. Penso també que s’han d’inculcar els valors que nosaltres mateixes també veiem necessàries per la societat en que vivim.

En aquest article ens remarca molt i estic totalment d’acord, que, per a realitzar qualsevol acció docent hem de partir de les finalitats, primerament marcades pel currículum.

Hem d’ensenyar als nens, en relació a l’article “Quins són els fonaments per una educació en valors ètics”, que les pròpies accions passen per l’altre i per tant, en sóc responsable de l’altre, aquest acte s’anomena relació d’alteritat. Valors com el respecte, la tolerància, la cooperació, la responsabilitat, la llibertat, la igualtat i per mi uns dels més importants i difícils d’interioritzar, l’assertivitat.

A més a més dels valors, també hem de transmetre la consciència ecològica perquè siguin conscients que el medi s’ha de cuidar i respectar.

Tot això s’ha de transmetre, des del meu punt de vista, amb una organització humanista i no pas jeràrquica, en que estem en constant interacció i comunicació amb els nens i no assolir una postura totalment dominant i indicant, constantment, el que els nens han de fer.

En l’última sessió vàrem estar comentant la conferència a la que havíem assistit i vam fer molt de èmfasi, una altra vegada, a les capacitats, les quals hem de treballar des de totes les àrees i tenint en compte el que el currículum ens marca. Avui dia, el currículum i les finalitats dels mestres estan cohesionades, cosa que antigament hi havia certa col•lisió.

La conclusió que en trec dels articles i de les diferents sessions magistrals és que com a mestres hem d’educar, entès com a transmissió de coneixements i valors ètics i deixar una mica de banda l’ensenyar.

S’hauria de plantejar el pensament hipotètic-deductiu en l’educació infantil, ja que els nens d’aquestes edats tenen més capacitat del que moltes vegades es pensa i se’ls ha de facilitar que puguin anar més enllà.

Què estic aprenent mirant un insecte pal?

Mirant, o més ben dit, cuidant d'aquest insecte pal, conjuntament amb les meves companyes,he après que:
- S'alimenta d'heura i se li ha de posar unes gotes d'aigua, almenys un cop a la setmana.
- Si li ofereixes un espai ampli per viure creix més.
- Si ajuntes mascle i femella, creen ous.
- Es camufla entre les fulles i els troncs.
A més a més d'aquests coneixements,si reflexiono sobre el que sento i penso quan el veig és la incomprensió de com pot estar sempre tan quiet, si nosaltres no podem parar en tot el dia! Només quan dormim. Continuament es camufla, per què? Nosaltres a vegades també ho fem de certa manera, quan per exemple, no volem veure "coses" que ens molesten.